Nadal a Betlem (I)

La vigília de Nadal tinc un examen a les 9 del matí i el temps just per agafar un bus cap a Jerusalem abans que comenci el Shabbat. Des d’allà n’haurem d’agafar un altre per arribar a Betlem, però aquest és palestí i funciona divendres i dissabte. Arribem a Betlem cap a les 5 de la tarda i el contrast és brutal: De la calor de Herzliya a la fresqueta de Betlem, d’estiu a Nadal, d’Israel a Palestina. De jueus a cristians. El sol comença a amagar-se i a l’entrada del poble tot és caos amb llums i música de Nadal, i la impressió que em fa tot plegat és immensa. Perquè per fi veig Nadal més enllà de l’arbre de Nadal que vam trobar a Tel Aviv després de caminar durant més d’una hora i els paquets nadalencs que m’han arribat a casa. I perquè això és Betlem, avui és 24 de desembre i passarem la nit al lloc exacte en el dia exacte. Ningú parla anglès ni hebreu però tenim la sort de trobar-nos unes monges italianes que passegen abans de posar-se a la feina i, agafant-me del braç, m’ensenyen el camí que hem de seguir per arribar a l’hostal. L’hostal és ple com un ou i els amos ens expliquen que, com que van tenir problemes amb la pàgina de les reserves i van agafar-ne més que llits tenen per dormir, haurem de dormir al terra. A la sala que normalment serveix de menjador ens preparen uns matalassos força còmodes i penso que, al capdevall, ja tinc tot el que necessito: un matalàs amb llençols, coixí i mantes, endolls per carregar els aparells, un bany ben a prop, una taula grossa que em podrà servir de tauleta de nit. I un arbre de Nadal preciós i molt gran. No passa res si hem de dormir al terra, en arribar ja ens han avisat que els romans estan fent un cens i han posat el país de cap per baix. I encara tenim sort de tenir sostre on dormir, perquè em sembla que n’hi ha que hauran de dormir en estables. Feliços de ser a lloc, deixem les coses i ens disposem a anar cap al centre, a la plaça major on hi ha l’església que es va construir al damunt de l’estable que va veure néixer el Messies. Les corals canten, les famílies passegen, alguns joves fan l’agost venent cafè i la policia palestina posa ordre. Pel poble, avui és un gran dia també perquè el president Abu Mazen ve de visita. Després d’una hora i mitja apareix el cotxe oficial i tot el dispositiu de seguretat no té res a envejar al dels presidents dels gran països occidentals. Vist el president, decidim tornar cap a l’hostal per fer una migdiadeta. Avui no dormirem gaire.