Nadal a Betlem (II)

Tornem al centre cap a quarts d’onze. La missa comença a mitjanit però com que no tenim tiquets decidim passejar. La cerimònia ja la veurem per la pantalla gegant que han instal·lat al mig de la plaça. Avui els restaurants dels voltants faran l’agost, però la veritat és que, vist Abu Mazen, la gentada s’ha dispersat força. He vingut amb 5 persones i 4 fes diferents: una hinduista, un protestant, una jueva i dues cristianes. La hinduista s’ho mira tot plegat amb una curiositat immensa, el protestant no és gens practicant però enyora el fred txec i els llums de Nadal l’acosten a casa, i la jueva no se sent estranya a Palestina i em segueix les bromes quan li dic heretge. A quarts de 2 només quedem 3 i decidim provar sort i entrar a l’església del Naixement, controlada per ortodoxos que avui, i més aviat de mal humor, cedeixen el seu espai als germans cristians. La missa s’ha celebrat a l’església de Sta. Caterina, adjacent a “l’autèntica”, però les monges d’aquest matí ens han dit que cada hora hi ha missa a baix, a les grutes, lloc exacte del bressol i a sobre del qual es va construir l’església. Abans, però, fem un volt per l’església catòlica, més ampla i molt menys tenebrosa que l’església del Naixement. I sense guàrdies otomanes. Allà sí que és Nadal, i és molt curiós el contrast entre l’ambient de l’església del Naixement i el de l’església de Sta. Caterina. No hi queda gairebé ningú, però els monjos franciscans, contents, s’abracen i es feliciten, el patriarca de Jerusalem saluda els fidels que se li acosten i algun monjo amb ganes d’allargar la festa toca l’orgue emocionat i movent els peus a la manera de Lluís Llach. Després de fer una reverència al patriarca tornem a l’església del naixement per baixar a les grutes. La mala lluna dels ortodoxos és considerable (no els deu agradar gaire haver d’estat llevats un divendres qualsevol a les 3 de la matinada) i al final aconseguim colar-nos. Uns 5 metres quadrats, sostre baix i 30 persones a tot estirar, la gran majoria clergues vinguts de tot el món. I nosaltres, i la nit de Nadal, i el lloc exacte. La missa comença, en llatí i sense altar. Semblaria una missa clandestina si no fos perquè això és Betlem i avui és 24 de desembre. Combrego i, malgrat el sostre baix, els pensaments s’enlairen i poden tocar el cel. De tornada a l’hostal, encara flotant en l’aire, penso que els carrers ara tan buits no deuen haver canviat gaire des que Josep i Maria recorrien el poble buscant desesperats un lloc on passar la nit. De cop i volta gairebé no em sap cap greu passar el Nadal fora de casa.

Anuncis

4 responses to “Nadal a Betlem (II)

  1. M’ha encantat la lectura… i sense ofendre a ningú, una pregunta per curiositat que passa, que els protestants no són cristians?¿ 😛 u know només fent un apunt lèxic 😛

  2. Hola Maria Vila,
    Estic col.leccionant el teu dietari de la terra promesa;pero em falta,la
    entrevista a Joan Triadu del 30 de sep Catalunya Oberta)
    T´agraïria me´l fessis arribar.Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s