Shabbat shalom!

Arribem a la sinagoga quan ja passen de 2 quarts de 6. Els fidels, si és que al judaisme se’n pot dir així, encara preparen tot el que necessiten per a la cerimònia. “Shabbat Shalom!” és el que se sent unes 20 vegades quan el sol es pon. Avui tenia el primer exàmen, i un iogurt gelat ens ha allargat el dia fins que ens han fet fora del bar perquè el shabbat començava. 4 paraules amb el rabí abans de començar: sap perfectament de què va la identitat catalana. Diu que no té llibrets en anglès, però que ja ho arreglarà al llarg de la cerimònia. No n’hi ha gaires, a Israel, de sinagogues com aquesta: perquè és liberal i perquè aquest espai, durant la setmana, és un casal d’avis. L’S., novayorkès d’origen i, com tots els ciutadans d’aquest país, israelià adoptat, m’explica que els jueus liberals no abunden a Israel i que aquí els jueus són seculars o ortodoxos. Això suposa problemes molt serioses per a la governança del país, però d’això ja en parlarem un dia. La cerimònia no comença puntualment, però no ho hi fa res perquè ningú té res més a fer que preparar el sopar. Del llibret que ens han donat no puc llegir-ne res però les cançons són enganxoses i la Michelle i jo podem cantar les tornades. Tal i com havia promès, el rabí parla anglès quan no llegeix i fins i tot tradueix algunes pregàries per nosaltres. A la resta dels fidels no els fa importa i jo trobo que és molt generós de part seva: primer perquè l’idioma d’aquest país és l’hebreu i segon perquè això és una sinagoga i jo no sóc pas jueva. El rabí parla dels nostres cosins palestins i clama per la les converses de pau, es riu una mica de la interpretació cristiana de la Bíblia (tot i que sempre parla de “tradició judeocristiana” perquè Adam vol dir humanitat i no pas home i ens explica que, en hebreu, el mot “vida” no existeix en singular. Penso que és això el que fa grans les llengües, la manera que tenen d’interpretar el món i projectar els seus valors. Amb un cert to burleta el rabí tampoc no estalvia crítiques duríssimes als ortodoxos i diu que sembla mentida que s’hagin llegit el Talmud si no són capaços d’entendre que és una barbaritat que no puguis ser enterrat al costat del teu pare perquè el teu pare no era jueu. A la cerimònia, que dura gairebé dues hores, tothom hi participa activament. I quan acaba bevem el vi agafats de les espatlles i mengem el pa beneït. Avui, a més, la dona del rabí ha portat pastís de xocolata per a tothom. Ho recollim tot en un menys de 5 minuts: “veus? Aquí no ha passat res, tot ha estat una il·lusió”, em diu el rabí mentre els més forçuts empenyen l’arca per guardar-la. Surto pensant que sí, que el judaisme és més que una religió i que m’agraden les religions que no fan proselitisme. I que si vaig a la sinagoga gaire sovint acabaré volent convertir-me. La tardor s’insinua molt tímidament i enfilo el camí cap a casa posant-me un jersei per primera vegada des que sóc a Herzliya. D’aquí a una hora hem de ser a casa d’un amic per celebrar el sopar del shabbat com cada divendres i encara hem de cuinar. Avui serem 17 persones de tots els continents. A aquest sopar d’avui el seguiran 3 nits de bogeria.