Per què Tel Aviv

M’agrada Tel Aviv perquè és el batec tranquil d’un país que és el centre del món. No té la majestuositat de París i et semblaria una ciutat tenebrosa perquè alguns edificis cauen a trossos o estan a mig construir, però a Tel Aviv no t’hi sentiràs mai sol. No t’hi sentiràs mai sol perquè els restaurants estan oberts 24 hores per si mai necessites una casa, i no t’hi sentiràs mai sol perquè a cada cantonada hi haurà sempre algú disposat a ajudar-te i dur-te amb cotxe allà on vulguis. Tel Aviv són els jueus europeus, els russos, els sudamericans i els etíops, són pocs ortodoxos, kipàs de tots colors i moltes ulleres de pasta que no molesten tant com a Barcelona perquè aquí aquests moderns sí que parlen anglès i fan coses que tenen algun sentit. M’agrada Tel Aviv perquè cada matí de divendres és festa major quan la gent escura les hores abans que tot tanqui i els carrers estiguin deserts un cop comenci el shabbat. M’agrada Tel Aviv perquè els bars sempre estan plens, perquè quan cau el sol els edificis i la gent són de sobte més bonics, tenyits per aquella llum daurada que només he vist aquí. M’agrada Tel Aviv perquè no té la pressa que té Londres ni l’excés de tranquil·litat del sud, però alhora sempre fa la sensació que les oficines no existeixen. A Tel Aviv, la gent no té pressa però sap perfectament on va i tot és una passejada cap a alguna banda. Tel Aviv és un lloc on tot fa el seu camí, on el món empeny suaument el seu destí per contrarrestar la tensió de Jerusalem. Tel Aviv (i sobretot la seva gent) és el que podria ser París sense arrogància o el que podria ser Barcelona sense Espanya. Tel Aviv és l’harmonia perfecta entre els gratacels davant la platja i la ciutat antiga de Jaffa que els vigila, una panoràmica que bé podria ser una metàfora fàcil d’aquest país fascinant i coix que és Israel. No, a Tel Aviv mai no t’hi sentiràs sol. Però és que a més tampoc no t’hi sentiràs petit i res no et farà por.